dimecres, 12 de març de 2014

Una taxonomia del 'peakoiler'





(http://www.biologycorner.com/resources/orca_taxonomy.gif)

Benvoguts/des lectors/es,
Aquest post vol ser una mica irònic i és que, tenint en compte les perspectives futures i l'evolució de la situació nacional i internacional, el panorama comença a veure's negre. Com ja sabem, ara mateix caldria que el tema que ens ocupa formés part de l'agenda dels moviments polítics i que comencés una campanya d'accions decidides en alguna direcció com per exemple la que vaig apuntar en la meva carta als Reis d'Orient. Veient doncs que, de moment, aquestes accions no arriben i, esperant i desitjant que, quan la situació vagi evolucionant, realment hi hagi un canvi estratègic, per treure-li ferro a l'assumpte, em permeto un post amb un cert toc d'humor. Per això proposo una classificació d'aquells que hem vist 'la llum' de com funciona el món i que, realment, hem sortit del somni del BAU consumista per entrar directament en la vigília del món real: aquell que té límits físics que, inexorablement, imposen conseqüències sobre el nostre comportament individual i col·lectiu.




Així doncs, tots aquells que, comunament s'anomenen (o auto-anomenen) 'peakoilers' no formen pas una massa homogènia, perquè com els lectors d'aquest bloc i d'altres hauran comprès, el ser peakoiler no és un punt d'arribada sinó, ben al contrari, un punt de sortida. Aquest punt de sortida comença després d'haver superat la fase de negació, un cop s'han comprès les conseqüències del Peak Oil
Degut a l'activitat de divulgador del problema i a la pertinença a l'Oil Crash Observatory, puc fer un esbós de les diferents reaccions i actituds englobant les diferents respostes a l'Oil Crash en grups determinats. Deixeu-me, per començar, que defineixi què és la taxonomia, segons el DIEC és la part de la història natural que classifica els animals i les plantes. Així doncs comencem aquesta classificació taxonomica del que podem anomenar 'espècie peakoilera'. Aquesta espècie es pot dividir en sis subespècies (és una primera classificació, els lectors poden considerar-ne algunes més que segurament se m'escapen). Cal que digui que aquesta classificació no és immòbil, una mateixa persona pot transitar per les diferents subespècies, depenent de la seva situació personal, o de les evidències que pugui tenir en un cert moment. Jo mateix, per posar-me per endavant en un post com aquest, em puc haver identificat, en algun moment o altre, en quatre de les espècies.


El tecno-optimista. És aquell peakoiler que confia en que el desenvolupament d'alguna tecnologia, existent o per descobrir, proporcionarà una estratègia per gestionar satisfactòriament la crisi que vivim. En aquest grup podríem posar-hi aquells que, tenint en compte un possible desenvolupament renovable, creuen que mitjançant aquest pot continuar el creixement econòmic i el BAU. Si les seves idees no s'implementen és, senzillament, perquè hi ha una trama d'interessos i una sèrie de lobbies de poder que ho impedeixen o, senzillament, perquè encara la societat no està prou madura. Dins d'aquesta subespècie hi tenim diversos grups, des del tecno-optimista innocent fins el teco-optimista interessat, que emparentaria lleugerament amb el peakoiler oportunista. Per tant, en aquesta subespècie el decreixement econòmic no es reconeix com una sortida viable, es segueix mantenint el model de creixement o, estirant els conceptes, alguna vegada es fa una lleu al·lusió a l'economia de l'estat estacionari, això sí, sempre sense sortir del model industrial actual (cosa que francament, no he entès mai).

L'activista optimista. Són els que, essent decreixentistes, creuen en que la societat global actual derivarà, tard o d'hora, cap a una economia de l'estat estacionari d'una manera contínua i sense grans sotracs o cap a un estat econòmic diferent, adaptats amb menys recursos de forma relativament suau. Per ells, cal treballar per que això sigui possible i, per tant, fer divulgació, conferències i participar en organitzacions que fomentin una economia sostenible i local. L'esforç cal que s'enfoqui sobretot en el punt de vista 'positiu', per tant, no es pot 'espantar' a la gent parlant de les possibilitats de canvis bruscos cap a pitjor, perquè aquesta mateixa possibilitat va en contra d'un canvi: la gent es bloqueja i decideix no actuar. És per tant, una posició que pateix d'un cert grau d'il·lusió extrem que dóna sentit a la pròpia activitat i naturalesa a partir dels resultats exteriors. El seu corrent més radical negaria l'existència de les següents subespècies per la seva actitud 'negativa', englobant-les genèricament a totes en la subespècie de supervivencialista.

L'existencialista. És el que, seguint el corrent filosòfic que dóna nom a aquesta subespècie, creu que el Peak Oil no és res més que una manifestació més del fet que l'home no pot aspirar a entendre la seva existència, sinó què ha de dedicar-se a assolir els seus objectius amb convicció, sent conscient de la certesa de la mort i de la total manca de sentit concret de la vida. Per tant, com que la vida no té un sentit específic, i cadascú li ha de donar el seu, doncs tota acció per evitar les conseqüències del Peak Oil no tindrà cap conseqüència. Així doncs, aquesta subespècie difereix radicalment de l'activista optimista, tot i que no nega el valor de l'acció, aquesta està relacionada més en el que aporta a la persona subjectivament que al seu valor transformador exterior. El problema bàsic que tenen els individus d'aquesta subespècie és que sovint, en una societat excessivament enfocada en l'exterior com la nostra, tenen problemes per ser entesos completament, fins i tot per les altres subespècies.

El col·lapsista. En aquesta subespècie hi ha, cal dir-ho, els moderats i els radicals, que estarien a la frontera de la següent subespècie (els supervivencialistes). Els membres d'aquesta subespècie pensen que el col·lapse és, essencialment, inevitable. Ara, la separació entre moderats i radicals rau en el fet de quin grau de col·lapse es donarà i de les seves conseqüències. En el cas dels moderats, pensen que el col·lapse és necessari per que hi hagi un canvi radical i es recondueixi la situació abans de que es passi a fases més profundes del col·lapse (en aquest sentit coincidirien amb els activistes optimistes). Per contra, els col·lapsistes radicals pensen que un cop iniciat el col·lapse aquest no es pot aturar a escala global, és a dir, la situació degenerarà fins a arribar a un punt en que les superestructures (grans empreses, estats, activitat industrial) desapareguin sota escenaris convulsos i de gran agitació social. A partir d'aquí, arribats a la fase tres del model d'Orlov, es podrà construir un nou model, més en equilibri amb el que quedi de l'entorn. Els col·lapsistes radicals troben molts punts de coincidència amb la següent subespècie, tot i que per la seva inclinació social, la seva determinació no és tant radical, això sí, per tots dos grups de col·lapsistes l'horitzó vital sempre és tenyit de tons grisos-negrosos que, per la gent que els envolta, poden semblar d'un pessimisme desesperant.


El supervivencialista. Són aquells individus que, conscients que no hi ha res a fer, trien el pla B personal com opció urgent i única. En anglès els preppers engloben tots aquells que es preparen per a una emergència o col·lapse, sigui aquest produït pel Peak Oil o per una invasió extra-terrestre. El peakoiler prepper però diríem que és un col·lapsista radical que ha passat a una acció individualista com motor de canvi. En aquesta subespècie també tenim diferències, des de l'urbanita que es compra o lloga un tros de terra per poder sobreviure quan vingui la gran escassetat a aquell que s'apunta a cursos de defensa personal per poder afrontar un entorn molt més violent que el que vivim en l'actual societat. Els supervivencialistes però tendeixen a un fort individualisme a diferencia dels col·lapsistes i semblant-se molt, en aquest sentit, a la següent subespècie.


L'oportunista. És aquell o aquella que, sent conscient del Peak Oil el nega interessadament, precisament, per treure un benefici de la posició d'avantatge que li dóna aquesta informació en front dels que no n'estan informats o, senzillament, la descarten per negació emocional. Pensem que tenir informació sobre la tendència de l'evolució dels mercats (energètics o de matèries) pot donar beneficis si es segueix una estratègia d'inversió crematística, és a dir, invertir fins que hi ha signes de que les coses van malament i, llavors, de-invertir per passar a un altre valor en creixement. Seguir aquest cicle atent als cicles transitoris d'inversió, pot portar avantatges i sucosos beneficis, sempre que es deixi escrupolosament de costat el fet de que, l'enriquiment adquirit, es fa a costa de l'empobriment de molts. Precisament, els que que tenen la desgràcia de confiar en els oportunistes els poden portar a conseqüències molt negatives en moments que els recursos cada cop seran més limitats. L'oportunista és una subespècie de vegades mimètica amb els existencialistes, els podem confondre si no hi parem atenció, tot i que sovint es delaten per un cinisme descarnat que els identifica clarament en les seves intencions tòxiques d'aprofitar qualsevol oportunitat per obtenir un avantatge sobre els altres. L'oportunista mira només pel seu propi interès, i basa la seva acció en la teoria de mantenir-se dalt del sistema fins el darrer moment, pensant que això l'ajudarà a passar el col·lapse millor que si no ho fes, sense comprendre que en època de turbulència i canvi el tenir una posició d'avantatge en algun moment no assegura una posició segura en el futur, i menys si l'obtens a costa de la misèria de molts.

Doncs bé, venvolgut/da lector/a, aquesta és la meva aproximació taxonòmica al moviment peakoiler... I vostè benvolgut/da en quin grup es posa?
Salutacions,
SZD


11 comentaris:

AdriàFS ha dit...

99% existencialista. No sé si es bo o dolent, per això. Potser valdria més ser un prepper, com a mínim et mous.

En cap cas compto amb una reacció apropiada de les institucions/poble, la desitjo, però simplement no l'espero.

Gorki ha dit...

Muy buen texto.

Probablemente me esté convirtiendo poco a poco en supervivencialista.

Un abrazo.

Anònim ha dit...

Colapsista moderado. Pero creo que hay que hacer matices.

Hay quien piensa que el colapso será rápido y profundo, rápido y de 'escaso calado' al tomarse posteriormente medidas correctivas (los que entendería como moderados).

Otros tiram para el colapso lento, muy profundo, largo, agónico si se me apura, pero del cual se sobrevivirá la especie (mi caso), siguiendo un patrón 'en escalera', que podríamos llamar 'colapso catabólico'. John Michael Greer, el Archidruida es uno de los más firmes defensores de este caso.

Y luego están los radicales - madmaxistas que pronostican un petrocolapso rápido, profundo, hasta la quinta fase de Orlov. Éstos suelen tender a la visión supervivencialista. Incluso los hay que pregonan el fin de la especie.

Jordi21 ha dit...

Doncs, suposo que a la frontera entre col·lapsista radical i supervivencialista, (tot i que m'agradaria estar equivocat)

David Pi ha dit...

Definitivament sóc un col·lapsista radical (que m'entretinc jugant al supervivencialista).

Jo els classificaria en 1.”Practicants”, són conscients del que implica un oil crash i han respost com a mínim a nivell emocional(els existencialistes que comentes) i 2.”No practicants” o blind spots, intel·lectualment entenen el problema però creen un punt cec en el cervell per tal que no se’ls mengi recursos.

Per altra banda, jo tampoc entenc una “economia ecològica” o “una economia de l’estat estacionari “ en convivència amb el sistema capitalista de producció. “Capitalisme ecològic” o “capitalisme estacionari” són oxímorons.

De fet, aquesta manca d’honestedat intel·lectual és una mica molesta. Si hom arriba a la conclusió, que únicament substituint l’actual estructura política i econòmica es poden solucionar les irracionalitats del sistema, no cal que es bategi amb un nom nou. Durant segles amics i enemics del capitalisme han anomenat “socialismes” a aquestes alternatives.

Whiskey Sierra ha dit...

Jo també m'inclino a pensar que patirem col·lapse moderat, a la romana, amb indrets deixats de la mà de Déu i dominats pels bàrbars mentres a d'altres llocs s'aplicarà una "doctrina Bizantina".

De fet hi ha qui opina que els EUA ja han emprès, des de 2001, el camí cap a Bizanci. Russia (atenció a Ucraïna) i la Xina també marxen en aquesta direcció sabent que no hi ha prou lloc per a tothom i que, tard o d'hora, caldrà passar de les intencions als fets.

I Europa?
Quan compti deu, vosté serà a Europa: 1...

marc ha dit...

Col.lapsiste moderat a força de repetir el missatge positiu i de mirar a la cara a la meva familia, si no som capaços de canviar el mon mes val que ni tant sols comencem l'intent.
al final si mes no haurem fet xarxa de seguretat.
Salut

VMDC ha dit...

Gran exposició Jordi.Ara hauríem d'analitzar a tots aquells que coneixent el problema del peak oil, actuan de manera interessada com si no existís, com alguns polítics, financers, periodistes...
Salut i gràcies

David Pi ha dit...

Off topic

Avui "La contra" de La Vanguardia està dedicada a Samir Amin.

Llegint el seus llibres vaig començar a baixar pel cau del conill. Va ser la meva "píndola vermella".

David Pi ha dit...

Nafeez Ahmed a The Guardian Es veu que la NASA ha financiat un estudi guiat per un matemàtic (Safa Motesharri de la US National Science Foundation-supported). Els deixo un paràgraf de l'article on es cita l'informe:

These factors can lead to collapse when they converge to generate two crucial social features: "the stretching of resources due to the strain placed on the ecological carrying capacity"; and "the economic stratification of society into Elites [rich] and Masses (or "Commoners") (poor)" These social phenomena have played "a central role in the character or in the process of the collapse," in all such cases over "the last five thousand years."

Si fa vint-i-cinc anys un organisme dels Estats Units publica això, l'FBI els arresta a tots. Delirant.

AdriàFS ha dit...

Aquest Naafez Ahmed és l'únic periodista que he trobat que parla del peak oil obertament en un mitjà generalista. Olé per ell!

(Insisteixo, l'únic QUE HE TROBAT, no dic que només sigui ell).

Aquí teniu la secció de medi ambient del The Guardian: http://www.theguardian.com/environment

I la del Nafeez Ahmed: http://www.theguardian.com/environment/earth-insight