dilluns, 14 de maig del 2012

Canvi de paradigma i agenda política I: ideari.


 (http://www.moneywalks.com/2012/02/24/is-consumerism-making-us-unhealthy/)

Aprofitant les notícies recents, m'agradaria fer alguns comentaris sobre l'estat actual social i els moments que estem vivint. Ja he alertat sobre el perill real que hi ha per a la democràcia (o el que en queda d'ella) amb la tendència actual: caure en moviments polítics populistes que vagin als extrems, tal com ja està passant tant a Grècia, Itàlia, França i l'estat Espanyol (el PP realment és un partit pro-franquista i, per tant, instal·lat a la dreta del que serien els partits conservadors europeus). La crisi econòmico-financera està produint no només la desconnexió entre el ciutadà i la classe política que, teòricament, en una democràcia, els representa, sinó també una gran desconfiança cap a totes les estructures de poder. Com a ciutadans occidentals se'ns ha ensenyat i acceptem sense cap mena de crítica que l'estat, les estructures de poder, estan construïdes per mantenir, satisfer i protegir als individus que formen una societat. Tot i això, cada cop més s'està constatant, per tal com va evolucionant el món, que això en el que crèiem, la base sobre la qual es construïa la nostra idea de futur, s'està esquerdant, i per tant, la confiança en un futur millor queda en entredit. Què en queda al final? Com ja vaig comentar en un altre post, la sensació de que ens han estat enganyant, genera una incertesa tremenda, i d'aquí la tensió i la ràbia. Bé, no entraré a comentar aquesta espiral, només vull posar l'atenció sobre quelcom que, els que portem temps estudiant i fent divulgació de la crisi energètica tenim clar i que, personalment, crec que mai emfatitzarem prou: el decreixement no és negociable. Per tant, qualsevol moviment o partit polític que no tingui en la seva agenda el decreixement no pretén un canvi de paradigma realista, sigui del color que sigui i, per tant, no planteja una gestió eficaç del problema. Segurament això que dic igual fereix alguna sensibilitat o altra, ho sento, però ja no hi ha temps per anar amb circumloquis i no dient les coses directament: no n'hi ha prou amb un ideari de repartició de la riquesa més just i equitatiu, no n'hi ha prou amb un ideari que prioritzi el respecte al medi ambient. Si el decreixement no és negociable qualsevol partit polític que no incorpori en la seva agenda de manera urgent i prioritària una estratègia decreixentista està fent volar coloms i, al cap i a la fi, està abocat al fracàs. Personalment aniré més lluny, i se que a molts no els agradarà, però fins i tot diria que fa el joc al sistema actual. 

Aquests dies m'he quedat sorprès, us ho confesso, algú em pot explicar perquè els mass media han donat tanta cobertura al moviment i les manifestacions del 15-M? M'explicaré: si aquest moviment és realment perillós pel sistema perquè no se'l censura directament o se li dóna menys cobertura mediàtica? Si realment estem controlats per banquers dolents i polítics corruptes perquè no utilitzen el seu poder per obviar o afeblir aquesta informació? Crec, francament que perquè en cap moment, en aquesta informació hi ha un sol mot, una sola referència, a un canvi de paradigma real, tal complantegen les assemblees i la gent que treballa des de la vessant més social en aquest moviment. Què significa plantejar el decreixement dins de l'agenda política? En vaig parlar en un altre post quan feia la carta als Reis Mags però ho sintetitzaré en tres grans àmbits, amb paraules que, de fet, es dedueixen del que ja he anat explicant: Conscienciació, Estalvi i Consum. I precisament són aquestes tres paraules en aquest ordre i no en un altre les que cal prioritzar.  

Conscienciació: explicar quin és el problema de base que està generant l'estat i la degradació actual, quina és la tendència innegociable cap a la que ens veiem abocats i quines són les millors estratègies per suavitzar la transició cap al nou paradigma. I aquí parlaríem també d'explicar l'objectiu clau al qual ens dirigim: disminució de la població de forma no traumàtica, per tant cal començar a parlar de polítiques de control de la natalitat.  

Estalvi: se'ns venen les retallades com una estratègia necessària per sortir de la crisi i, de fet, les crítiques des del BAU en el costat més social (partits d'esquerra) diuen que les retallades desincentiven l'activitat econòmica i per tant, acaben afeblint l'estat que, a mig termini acaba recaptant menys impostos. Des d'un punt de vista decreixentista estalvi implica control de la despesa a nivell individual i, sobre tot d'una forma pro-activa, és a dir per la part de la societat que té la capacitat d'escollir com es gasta els diners i aquí vindria el tercer punt.  

Consum: ja vaig comentar en un altre post que estem en un període històric sense precedents, i això vol dir que hem d'incorporar a les eines de cohesió i lluita social que existeixen, una conscienciació per redirigir el nostre consum, la manera com consumim i allò que consumim. Personalment penso que el control del consum a nivel individual és, hores d'ara, l'eina més poderosa que tenim, això sí, ens hem de creure que realment és útil i aplicar-la de forma constant en el dia a dia i això vol un esforç. En un altre post desenvoluparé el perquè penso que si no som conscients del que representem com a consumidors no podrem canviar de paradigma.
Salutacions,
SZD 

4 comentaris:

David ha dit...

No puc estar més d'acord amb el teu plantejament sobre el fet de considerar la inclusió del decreixement de forma transversal a tots els nivells polítics com a condició indispensable per poder formular un discurs polític seriós i honest.

A més, trobo molt encertada la referència als moviments d'esquerres com a "BAU social"; recentment he llegit un llibre anomenat "Hay alternativas" (l'enllaç és el següent: http://www.attac.es/2011/10/20/hay-alternativas-nuevo-libro-de-vicenc-navarro-juan-torres-y-alberto-garzon/ ), provinent precisament del què en l'eix polític actual podríem considerar com a esquerra radical, i m'ha sorprès negativament la poca referència que es fa de l'actual entorn tant energètic com mediambiental, amb només lleugeres pinzellades, però on pràcticament gairebé cap mesura concreta de les que proposen al final del llibre hi fa referència directa, i moltes van en direcció contrària, és a dir, a alimentar el BAU. (Per no esmentar contradiccions flagrants com ara el fet de voler auditar el deute extern per no tornar part del deute contret, però alhora voler fomentar la despesa pública per millorar tots els seveis socials, augmentar el nombre de funcionaris, etc...)

Malgrat això i perquè no quedi només com un atac a l'esquerra, sobra dir que els moviments dretans o liberals pateixen també les seves pròpies contradiccions, i a mantenir l'insostenible BAU, i encara possiblement de forma més fossilitzada i totalment contrària a escoltar i ja no diguem adoptar ni que sigui una sola mesura que pugui apuntar a una millora de condicions ambientals ni tant sols socials.

Amb això vull dir que segueixo trobant gairebé impossible trobar punts coherents amb un reconeixement dels límits naturals als que hem arribat com a espècia tant a dreta com a l'esquerra de l'espectre polític, cosa que és força frustrant, i malgrat tobar-nos a l'any +4 de l'inici de la crisi, assisteixo desanimat contra els meus pronòstics optimistes inicials com moltes de les energies de persones que podrien estar treballant en fer del marc del decreixement una alternativa real s'estan concentrant en aferrar-se a la seva versió idealitzada d'un passat que no tornarà.

Salutacions.

Jordi Solé (SZD) ha dit...

@David,
Tinc pendent la lectura del llibre que comentes, però pels comentaris que n'he llegit i pel que em dius no n'espero gaire. Referent al que comentes sobre la gent que ara podria estar treballant pel decreixement penso que hi haurà un moment, quan les coses estiguin realment magres, que aquesta gent començarà a reaccionar i, 'de facto' començaran a treballar en l'única direcció possible. Tenim avantatges per estar en una posició més feble, els avantatges de caure abans que d'altres estats també cal considerar-los. Penso que amb el temps hem perdut consciència de que, com a humans, som molt adaptables a situacions i entorns molt adversos, per tant, crec que tot i que el futur cada cop es presenti més negre tindrem sempre opcions i sortides.
Salutacions i gràcies pel teu comentari,
SZD

DavidEBCN ha dit...

Totalment d acord amb els vostres comentaris sobre les contradiccions entre el decreixement i alguns plantejaments de esquerra que en el fons son BAU.

El estalvi i no malbaratar recursos en consums estupids han de ser eixos centrals en els nostres habits.

Crec que consum responsable també vol dir aixo. Comprar i donar riquesa a aquells que comparteixen un valors similars als nostres, no enriquir a gent sense etica o amb mentalitat consumista. Com deia el Zhongdi en un altre post cada acte de consum es una mena de "vot" diari que podem fer per canviar el mon.

quimnuss ha dit...

Bon dia!
Jo diria que un moviment assembleari és precisament molt mutable, i ara precisament el 15M està en un punt on es fa evident que el reformisme no va enlloc. Evidentment hi queda molta feina per fer, però ens hi anem acostant. El més difícil és distingir l'important de l'urgent. Però pot ser que comenci a quallar la idea de que les assemblees siguin populars i es busquin l'autogestió, que de l'estat poc se'n podrà recuperar.