Benvolguts lectors/es,
Faig aquest post en vista dels
esdeveniments que estan tenint lloc darrerament i que, tot sembla
indicar, aniran a més. Em refereixo en concret al que ha anat
passant els darrers dies i a la situació de tensió generalitzada
que viu el país. Aquesta tensió es veia en l'actitud de la gent
sortint a manifestar-se el dia de la vaga general i no estic
referint-me amb això als incidents violents ni a les destrosses que
es van fer que crec, és un altre aspecte que cal comentar a banda.
Fa temps que detecto aquesta tensió, aquest estrés i aquest
malestar pel carrer, la gent, em fa l'efecte, que està més
agressiva. Però clar, això només és una impressió, els lectors
d'aquest bloc podran corregir-me si m'equivoco, tot i així és
preocupant. Per una banda la informació que apareix als mitjans de
comunicació controlats pels poders de l'estat, els diaris i les
televisions, com ja he comentat alguna vegada, cada cop és més
esbiaixada i per altra banda, veient-la sense un sentit crític,
predisposa a que caiguem en un estat molt allunyat de la racionalitat
i la sensatesa que requeriria, per part de tothom, l'època tant
crítica que estem passant. Així doncs, des dels poders polític i
econòmic es tiba la corda en el sentit de la confrontació, la
voluntat de retallar llibertats en front de la 'seguretat' i la
culpabilització de la població en general, però més especialment
de la que protesta legítimament per l'actitud dels mandataris i
responsables governamentals de les mesures que s'estan duent a terme.
Mentre que per l'altre costat s'aplega una majoria de gent cansada de
que li prenguin el pèl, que se sent enrabiada perquè els han
utilitzat com a peons en la gran partida d'escacs que juguen des de
dalt i ara que el sistema no els necessita, els sacrifiquen i els
neguen allò que els havien promès: una vida amb un mínim de
benestar i felicitat. En aquest costat de la corda hi ha tot un
ventall de gent que, en general, se senten més o menys frustrats amb
el sistema i que no entenen ni accepten que tot i formar part de la
festa del creixement ara se'n vegin exclosos quan, al cap i a la fi,
no han fet res més que el que tothom feia en època de les vaques
grasses: endeutar-se i intentar viure segons el que era normal
llavors que, recordem-ho, els mateixos poders polítics i econòmics
venien com a norma per no semblar estúpid: 'no, llogar un pis no, que
és llençar els diners'. Ara aquests mateixos poders culpabilitzen a
aquells que van convèncer d'endeutar-se. A qui tenim a l'altre
costat de la corda a més de les classes dirigents i polítiques? a
un conjunt de gent que creuen encara que el creixement no només és
una llei natural sinó que els més agosarats, amb més empenta i
ganes de treballar són els que més partit en trauran i que si les
coses van malament és precisament per molta gent de l'altre costat
de la corda que no ha fet el que havia de fer: voler viure del
sistema a costa dels que treballaven. Aquesta gent creuen que
precisament ara, que les coses van malament, són els culpables els que més es
queixen i els que més enrenou fan, i que de fet, només es
queixen, en lloc d'arremangar-se i posar-se a treballar. Que em sembla
tot plegat? El joc de l'estira i afluixa, uns tibant la corda en un
sentit i els altres en l'altre, cadascú carregat de les seves raons,
cadascú, en cada estrebada, més obsessionat, més enrabiat contra
els de l'altre costat perquè se l'estan enduent cap allà on no li
correspon o, en els casos extrems cap a l'exclusió social. De fet la
situació es d'incomprensió total i d'una alienació molt perillosa
cap als de l'altre costat de la corda. Ja veiem que si deixem de costat
les emocions i la ràbia que no porta a enlloc, només que a
situacions destructives, el joc de la corda no ens permetrà sortir a
tots plegats de l'atzucac en el que estem immersos. És més, jugar a
aquest joc només afavoreix a qui té més poder, a qui té,
realment, els mitjans repressius més a l'abast. I aquí sembla que
la gran majoria de gent que protesta estigui vivint en una espècie
de somni: pensen que els seus drets seran respectats si hi ha prou
gent que s'expressa al carrer, que realment el poble té el poder. Em
sap greu desil·lusionar a aquesta gent (i ho sento de veritat) però
els demanaria que revisessin sobre tot el concepte de 'poble'. El
'poble', els 'obrers', els 'treballadors' com es vulgui dir, és un
concepte del segle passat. Quan abans ens posem això al cap millor,
perquè deixarem de perdre el temps i de tenir frustracions. En el
sistema que vivim actualment tot es relativitza mitjançant la
publicitat o la pseudo-publicitat dels gurus o estrelles de la
comunicació, que són els formadors d'opinió (ja siguin persones o
mitjans o grans grups) per tant el 'poble' com a concepte de força,
ha passat a ser un no-res, perquè el que percebem a gran escala ho
mirem des de la finestra que tenim a casa i que es diu televisió.
¿Què hi ha doncs de les accions que abans els moviments populars
d'esquerres, que proposaven un repartiment igualitari dels recursos, utilitzaven com a mesures 'de força' per pressionar les elits
dirigents? Han caigut en la inefectivitat més absoluta. Em sap greu
dir-ho però lector si-us-plau mira el que ha passat a Grècia, han
servit les vagues, els aldarulls, les protestes? No ho sembla,
continuen anant cap avall. Llavors amb això defenso la no-acció?
No, defenso l'acció creativa, diferent del que el sistema està
acostumat i pot preveure per poder neutralitzar. Proposo abans que
res deixar la ràbia de costat, deixar d'empassar-nos la porqueria
que ens donen per aquesta finestra que cada cop representa menys el
món i que cada cop ens torna més cecs al que realment podem fer, i
ser conscients del poder que tenim, el poder que el mateix sistema
ens confereix: hem deixat de ser treballadors per passar a ser
consumidors i com a consumidors hem d'emprendre accions que
desactivin els intents de coartar-nos les llibertats i la democràcia,
perquè en aquests darrers aspectes sí que hi pot haver creixement
i, de fet, per poder sortir del forat on ens hem posat, només
pensant en fer créixer la democràcia i la llibertat podrem
decreixer en el consum i en la destrucció generalitzada que ens està
envaïnt.
Salutacions,
SZD